Sole
i Joan.
On la llum
encara
porta l’alè
del mar.
On el camí
s’atura
com qui volgués
copsar
el propi ascens,
el cel proper
a dins.
El temps
no podrà vèncer.
Infinits alfabets
esdevenen
testimoni
i promesa silent
d’esguard.
El temps
no podrà vèncer.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario