Recordo, sovint, aquells capvespres d'hivern,
el bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i el foc guanyant lentament,
tan lentament,
el pols a la meva mirada...
El bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i la nit caient finestra enllà
entre l'oliverar, com una estampa.
Ho recordo, sovint, ara
que m'acullen cambres sense llar
i no sé finestres, tan sols, potser, escletxes,
i en va cerco el poder hipnòtic d'un altre foc
on reposar, un temps, el pes de la mirada.
El que queda del dia. Ediciones El Carro del Sol, Barcelona, 2000
No hay comentarios:
Publicar un comentario