"A hores d'ara, els més eminents estadistes, científics, artistes i erudits ja creuen unànimement que només un lligam més estret entre tots els estats i una instància superior pot alleujar les dificultats econòmiques i eliminar no tan sols les possibilitats d'una guerra, sinó també la preocupació davant d'aquestes possibilitats, la qual, al seu torn, és una de les causes de la crisi econòmica; i la nostra tasca, pròpiament, ha de ser traslladar la nostra idea de l'esfera de la discussió estèril a l'esfera de l'acció creativa.
Per a fer aquest pas, cal que, primer de tot, ens fem conscients de les extraordinàries dificultats que entrebanquen la realització de la nostra idea, perquè, d'entrada, com en els temps de l'humanisme, la nostra idea només pertany a una capa molt prima de la societat i no ha arrelat gaire endins en el subsòl dels pobles; i seríem culpables d'una manca de sinceritat si ens volguéssim convèncer que ja som molt a prop de la nostra fita. Reconeguem, doncs, per començar, la superioritat fàctica de la idea contrària: el nacionalisme inherent a la nostra època. La idea d'Europa no és un sentiment primari, com ho és el sentiment patriòtic, com el de pertinença a una nació; no és un sentiment nascut originàriament de l'instint, sinó d'un reconeixement; no és el producte d'una passió espontània, sinó el fruit d'un pensament de molt llarga i lenta maduració." (1934 Unificació d'Europa: un discurs).
"Quan, malgrat tot, s'encengué la conflagració mundial, vet aquí -avui la veiem clara- la veritable raó per la qual fins al darrer instant ningú no havia cregut en la guerra: la mentalitat general dels europeus la tenia per impossible; els treballadors socialistes confiaven en els seus líders, que en el moment decisiu abandonaren, espantats, la seva convicció; els ciutadans confiaven en el parlament i en la diplomàcia..." (1936 L'any catorze i avui).
No hay comentarios:
Publicar un comentario