Repassar el segle XX és comprovar la certesa de la mort que comporta l'absència de certs valors. Me n'alegro d'haver llegit "La genealogia de la moral". Ha estat gairebé insofrible en alguns moments. Com aquestes línies:
"Examinem les èpoques d'un poble en el qual l'intel·lectual aparegui en primer terme: són èpoques de cansament, sovint de crepuscle, de decadència. La força desbordant, la certesa de la vida, la certesa del futur ja no hi són. La preponderància del mandarí mai no significa res de bo, com tampoc no significa res de bo la vinguda de la democràcia, dels tribunals d'arbitratge de la pau en lloc de les guerres, de la igualtat dels drets de les dones, de la religió de la compassió i de tot allò que constitueix un símptoma de la vida que s'ensorra."
