Mostrando entradas con la etiqueta Josep Civit i Mateu- -1. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Josep Civit i Mateu- -1. Mostrar todas las entradas
lunes, 10 de julio de 2017
Una copa de cristall fi
En dies com avui, la consciència.
L'atzar de la formiga
al pati de l'escola, de la carta
als trèmuls dits
del dubtós arquitecte.
Quin pou,
la incertesa.
Una resplendent copa
de cristall fi
a les mans d'un nadó.
JOSEP CIVIT I MATEU. Coses que passen. Cossetània edicions, Valls, 2017
martes, 14 de octubre de 2014
Ficcionari, poema
no
podem grapar les ales
d’un
vent a la terra, com no
ens
és dat refer la pols
de
la papallona als dits aquells.
La
paraula flor no tradueix
un
bri de la bellesa
intraduïble
de la flor.
La
paraula rosa no és la rosa,
però
en el cor de ficció d’un poema
no
la collirem sense el risc
d’una
ferida certa.
Josep
Civit i Mateu. Ficcionari, Ed. Fonoll. Juneda, 2014
lunes, 8 de septiembre de 2014
Ficcionari
Obra finalista del Premi de poesia Benet i Ribas – Premis Recull 2011.
Amb una dilatada experiència literària, Civit construeix el poemari com un joc en què la vida és una ficció, un conjunt de ficcions, un joc de miralls que s’obren per mostrar les llums i les ombres de la realitat i la ficció, de tal manera que les paraules esdevenen el millor mecanisme per omplir els buits insondables del món, els abismes existents entre el nostre propi jo (un nosaltres, en plural) i el món.
martes, 17 de mayo de 2011
18:23
Recordo, sovint, aquells capvespres d'hivern,
el bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i el foc guanyant lentament,
tan lentament,
el pols a la meva mirada...
El bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i la nit caient finestra enllà
entre l'oliverar, com una estampa.
Ho recordo, sovint, ara
que m'acullen cambres sense llar
i no sé finestres, tan sols, potser, escletxes,
i en va cerco el poder hipnòtic d'un altre foc
on reposar, un temps, el pes de la mirada.
El que queda del dia. Ediciones El Carro del Sol, Barcelona, 2000
el bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i el foc guanyant lentament,
tan lentament,
el pols a la meva mirada...
El bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i la nit caient finestra enllà
entre l'oliverar, com una estampa.
Ho recordo, sovint, ara
que m'acullen cambres sense llar
i no sé finestres, tan sols, potser, escletxes,
i en va cerco el poder hipnòtic d'un altre foc
on reposar, un temps, el pes de la mirada.
El que queda del dia. Ediciones El Carro del Sol, Barcelona, 2000
Suscribirse a:
Entradas (Atom)