Una copa de cristall fi

En dies com avui, la consciència.

L'atzar de la formiga
al pati de l'escola, de la carta
als trèmuls dits
del dubtós arquitecte.

Quin pou,
la incertesa.

Una resplendent copa
de cristall fi
a les mans d'un nadó.




JOSEP CIVIT I MATEU. Coses que passen. Cossetània edicions, Valls, 2017

Ficcionari, poema

no

         podem grapar les ales

d’un vent a la terra, com no

ens és dat refer la pols

de la papallona als dits aquells.

La paraula flor no tradueix

un bri de la bellesa

intraduïble de la flor.

La paraula rosa no és la rosa,

però en el cor de ficció d’un poema

no la collirem sense el risc

d’una ferida certa.

Josep Civit i Mateu. Ficcionari, Ed. Fonoll. Juneda, 2014

Ficcionari

Obra finalista del Premi de poesia Benet i Ribas – Premis Recull 2011.

Amb una dilatada experiència literària, Civit construeix el poemari com un joc en què la vida és una ficció, un conjunt de ficcions, un joc de miralls que s’obren per mostrar les llums i les ombres de la realitat i la ficció, de tal manera que les paraules esdevenen el millor mecanisme per omplir els buits insondables del món, els abismes existents entre el nostre propi jo (un nosaltres, en plural) i el món.

18:23

Recordo, sovint, aquells capvespres d'hivern,
el bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i el foc guanyant lentament,
tan lentament,
el pols a la meva mirada...
El bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i la nit caient finestra enllà
entre l'oliverar, com una estampa.
Ho recordo, sovint, ara
que m'acullen cambres sense llar
i no sé finestres, tan sols, potser, escletxes,
i en va cerco el poder hipnòtic d'un altre foc
on reposar, un temps, el pes de la mirada.


El que queda del dia. Ediciones El Carro del Sol, Barcelona, 2000