martes, 31 de agosto de 2010

INTERROGACIONS


¿Es pot traduir la bellesa
de l’alba
o de la posta?

La fina xarxa del poema,
¿atraparà l’alè
de la tarda tan lenta,
l’espurna d’incertesa al fons
sense fons d’una mirada?


¿El sedàs de la paraula
retindrà ni que sigui un bri
de l’instant que passa?

Al capdavall,
taques negres sobre blanc desert.
Oasis?




PREGUNTAS


¿Se puede traducir la belleza
del alba
o del ocaso?


La fina red del poema,
¿atrapará el hálito
de la tarde tan lenta,
la centella de incertidumbre al fondo
sin fondo de una mirada?


¿El cedazo de la palabra
retendrá siquiera una brizna
del instante que pasa?


Al final,
manchas negras sobre un blanco desierto.
¿0asis?






Les escapçades
ales de la blanca
quartilla damunt la taula.
El roig far que per a res vetlla
una trista mar de cendra.

I aquest feixuc batec
del cor del temps a la pared.


Inapel.lable l’exèrcit
de tèrmits a la mirada.





Las desmochadas
alas de la blanca
cuartilla sobre la mesa.
El rojo faro que para nada vela
una triste mar de cenizas.


Y este cansado latido
del corazón del tiempo en la pared.


Inapelable el ejército
de carcomas en la mirada.

1 comentario: