sábado, 14 de diciembre de 2013

LA PATRIA DE LOS PÁJAROS






TXORIEN ABERRIA




Txoriek badute beren aberria: lumajea bezain arina, airea bezain bizigarria, bihotz
zintzoa bezain zabala.

Han aurkitzen dute babes triste zein pozik, izuturik zein izurik gabe bizi diren txoriek,
haundi zein txiki, polit zein itsusi diren txoriek.

Ez dago banderarik aberri horretan.

Baina kolore guztiak biltzen dira hango zeruan: belearen beltza, usoaren zuria,
txantxangorriaren gorria, karnabaren berdea, kanarioaren horia…

Ez dago harresirik aberri horretan, ez kaiolarik, ez eroetxerik, ez koartelik.

Ez dago armarik aberri horretan, ez eskopetarik, ez fusilik, ez pistolarik.

Askatasunaren herria da.

Gauero egiten dut hartaz amets.






LA PATRIA DE LOS PÁJAROS


Los pájaros tienen su patria: ligera como una pluma,
                                                                           vital como el aire,
ancha y extensa como un corazón generoso.

Allí encuentran refugio todos los pájaros, los tristes y los alegres,
                                                            los asustados y los intrépidos,
los grandes y los pequeños, los vistosos y los feos.

No hay banderas en esa patria.

Pero todos los colores se unen en su cielo: el negro del cuervo,
                                                                   el blanco de la paloma,
el verde del jilguero, el amarillo del canario, el rojo del petirrojo,
                                                                                       cómo no.

No hay muros en esa patria, ni jaulas, ni manicomios, ni cuarteles.

No hay armas en esa patria, ni escopetas, ni fusiles, ni pistolas.

Es el país de la libertad.

Todas las noches sueño que estoy allí.





LA PÀTRIA DELS OCELLS


Els ocells tenen una pàtria: lleugera com una ploma, vital com l’aire,
ampla i extensa com un cor generós.

Hi troben refugi tots els ocells, els tristos i els alegres, els porucs
                                                                                      i els agosarats,
els grans i els petits, els vistosos i els lletjos.

És una pàtria sense banderes.

Però tots els colors s’apleguen al seu cel: el negre del corb, 
                                                                           el blanc del colom,
el verd de la cadernera, el groc del canari, el vermell del pit-roig.

És una pàtria sense murs, ni gàbies, ni manicomis, ni casernes.

És una pàtria sense armes, ni escopetes, ni fusells, ni pistoles.

És el país de la llibertat.

Cada nit somnio que hi sóc.



No hay comentarios:

Publicar un comentario