Recordo, sovint, aquells capvespres d'hivern,
el bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i el foc guanyant lentament,
tan lentament,
el pols a la meva mirada...
El bestiar recollit, les eines endreçades,
el temps mandrosejant
per tots els racons de l'estança,
conversa d'adults al voltant de la llar
i la nit caient finestra enllà
entre l'oliverar, com una estampa.
Ho recordo, sovint, ara
que m'acullen cambres sense llar
i no sé finestres, tan sols, potser, escletxes,
i en va cerco el poder hipnòtic d'un altre foc
on reposar, un temps, el pes de la mirada.
El que queda del dia. Ediciones El Carro del Sol, Barcelona, 2000
